dijous, 25 de novembre del 2010

VAL LA PENA VEURE L'EXPOSICIÓ DE MARISCAL A LA PEDRERA

PODREU VISITAR-LA GRATUÏTAMENT A LA PEDRERA
Del 29 de setembre de 2010 al 30 de gener de 2011
Sala d’exposicions de La Pedrera
Passeig de Gràcia, 92. Barcelona
De dilluns a diumenge, de 10 a 20 h
Tancat els dies 25 i 26 de desembre, i 1 i 6 de gener

Entrada gratuïta

http://obrasocial.caixacatalunya.com/osocial/idiomes/1/fitxers/cultura/mariscal/index.htm

divendres, 19 de novembre del 2010

ELS CASTELLERS, PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT

Ens ha agradat molt que es reconegui mundialment el valor de la tradició castellera catalana pel que significa d'esforç, de participació, d'equilibri, d'acollida, de cultura, de festa...

Si cliqueu damunt la imatge o a l'adeça electrònica podreu veure alguns videos de la campanya de promoció.


  http://www.youtube.com/watch?v=0N6gYDTXk1U&feature=share

dissabte, 25 de setembre del 2010

ELS MINAIRONS A LES LLEGENDES DEL PIRINEU

Els minairons són uns éssers fantàstics de mida diminuta. A l’Alta Ribagorça en diuen diablorins; al Pallars, a Andorra i a l’Alt Urgell, reben el nom de minairons —amb les variants de manairons o menairons—; i encara, en altres indrets meridionals, més allunyats del Pirineu, són coneguts per femilians. Al Pais Basc es diuen mamurrak, mamarruak, galtzagorriak, famerijaleak, beharreztanak, aidetikakoak, patuek, zaingorriak, ximelgorriak. Tots aquests noms es refereixen a uns mateixos éssers diminuts que algú guarda tancats din­tre d'un canut d'agulles.


Conta la veu popular que un dia l’amo de cal Feu de la Guàrdia anava cap a Organyà amb el seu mosso per la collada del Pillat. Quan van arribar a l’Arreposador, l’amo es va adonar que s’havia deixat a casa el canut dels minairons, aquells éssers petits i valents que es cullen d’una planta la nit de Sant Joan, sempre que hi hagi lluna vella.
-Ton, has de tornar a casa i dir a la meva dona que et doni un canut que tinc a la tauleta de nit, però sobretot no l’obris per res del món.
El mosso va complir l’encàrrec, però no se’n va poder estar, de tafanejar el canut. El va obrir i, a l’instant, una rècula de minairons van sortir del canut afal·lerats, demanant-li feina i més feina.
-Atartereu rocs, tants com pugueu -els va manar en Ton, sorprès i esverat.
Quan li va semblar que els minairons en començaven a fer un gra massa, en Ton els va donar entenent de tornar-se’n a la capseta, que si no...
Els tarters de rocs, sorprenents i fins inexplicables, que hi ha al bosc de l’Obaga de la Guàrdia en donen testimoni.

(si cliqueu sobre la imatge o el títol del missatge podreu veure un video on, a partir del minut 5 el Sr. Josep Fabregat explica la llegenda dels minairons)